JA RES tornarà a ser igual

Gairebé tots sabem que els temps han canviat. I segueixen canviant a cada dia que passa. Mas i més ràpid. I el món de la gastronomia forma part d'aquest TOT canviant. I cal saber acomodar a el segle, als canvis, a les necessitats de les noves modes, a les tendències. A tot això. Ja no es pot viure de noms, d'etiquetes, de velles receptes de l'àvia (encara que no hagin de perdre, no han de ser el gruix de l'oferta). I en moltes poblacions del nostre país, alguns, bastants, molts, encara no s'han assabentat. Si a això li sumem la ineptitud (per ser suaus) dels nostres dirigents polítics a l'hora de generar possibilitats en lloc de crear conflictes amb els Gremis d'Hostaleria i Associacions de Restaurants, arribem a fons de la misèria.

Sitges, bonica (encara) població de la Mediterrània, situada molt a prop de Barcelona, (potser per això s'ha contagiat), és un d'aquests pobles que està dilapidant tot el seu prestigi (i el gastronòmic és un dels principals) a marxes forçades. La qualitat mitjana de el gruix dels seus establiments aquesta baixant d'una forma estrepitosa a cada dia que passa. Entre les velles glòries de segle passat que no han sabut posar-se a el dia i els cada vegada més habituals establiments de paella i fideuà a dojo, ens trobem amb un buit culinari que fa por. En aquests moments, i excepte honroses excepcions, que poden comptar amb els dits de les mans, i per algunes aportacions de petits restaurants amb gent bastant jove als fogons i amb una mitjana de cinc anys d'experiència que estan aportant noves sensacions, la resta està a l'UVI i amb poques possibilitats. Sigui pel desgast dels de tota la vida, sigui per les traves burocràtiques, sigui per les poques facilitats i comprensió per part dels consistoris, sigui per la degradació de el públic mitjà que va a el poble, sigui pel canvi climàtic, Sitges ja és l'ombra d'allò que va ser. Els autòctons de el lloc cada dia se senten més estranys a la seva localitat i sembla que a ningú li importa això. en definitiva, avui, tardor de 2018, ens costa menjar bé a Sitges. Cada dia són menys els que amb dignitat, qualitat i sense sablear ens ofereixen aquella gastronomia que ens fa brillar els ulls, salivar de manera automàtica i notar aquella sensació de felicitat tan difícil d'explicar quan passa, però cada vegada més difícil de recordar per les poques vegades que ens passa. Sitges, ja res tornarà a ser igual.

Facebooktwitterpinterestlinkedintumblr
Mostra Comentaris

Deixa un comentari

La seva adreça de correu electrònica no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

buit-juve-camps clubdtast1 atdsdpds IMG_2540GREMIhs